Simular i dissimular

Certes emocions es poden dissimular gràcies al control del lòbul frontal del cervell. Evitar mostrar la por o l’empipament ( un exercici impossible per un nen) pot ser la manera d’enfrontar-se a un perill, ja que es transmet un missatge de força. Per el contrari, l’art d’actuar consisteix en recrear l’expressió d’una emoció, tant com el rostre com l’actitud corporal. Una de les formes per aconseguir-lo es imaginar situacions capaces de provocar la situació emocional buscada.

La capacitat emocional productiva positiva per controlar les emocions ha de veure amb aquests aspectes:

- Actituds emocionals personals:

• Autoconcepte: Respectar i acceptar-se a un mateix.
• Asertivitat: Capacitat d’expressar i defensar els propis drets, respectant l’opinió del altres.

- Actituds emocionals interpersonals:

• Empatia: Capacitat de reconèixer les emocions i els sentiments del altres.
• Responsabilitat social: Capacitat de mostrar-se com un membre constructiu de la societat.

- Adaptabilitat:

• Flexibilitat: Capacitat d’ajustar-se a les característiques del medi de l’entorn.
• Solució del problemes: Capacitat de solucionar els problemes coherentment.

-Control de l’estrès:

• Tolerància: Capacitat de patir i acceptar situacions sense derrumbar-se i sent optimistes.
• Control dels impulsos

-Estat d’ànim i motivacions:

• Optimisme: Capacitat de veure el costat bo de les coses, encara que no siguin positives.
• Felicitat: Capacitat de disfrutar i sentir-se satisfet amb tots els teus projectes.

Saber controlar les emocions és un element molt bé vist i, a més, és molt útil, ja sigui per a la teva vida personal i familiar o per la teva vida laboral.

Quan una persona no és capaç de controlar les seves pròpies emocions, poden aparèixer inconvenients: aparició d’emocions negatives, sentiments irracionals i incoherents...

Aquests són aspectes que fa una persona que no sap o no pot controlar les seves pròpies emociona:

• Filtratge: En una situació, només es tenen en compte els aspectes negatius, i els positius s’obliden.
• Polarització del pensament: Les experiències es cataloguen en bones o dolentes.
• Sobre generalització: La persona es pensa que un fet negatiu puntual passarà constantment.
• Interpretació del pensament: Relacionar o atribuir als altres les teves sensacions, sentiments i motivacions.
• Visió catastròfica: Anticipar fets de manera catastròfica per als propis interessos.
• Personalització: Relacionar les experiències dolentes amb un mateix.
• Fal·làcia de justícia: La persona cataloga com injust I dolent tot el que no coincideix amb els seus pensaments.
• Fal·làcia de canvi: La persona pensa que el seu benestar depèn de les accions dels altres.
• Culpabilitat: La persona pensa que la culpa dels problemes la té ell mateix o els altres sense tenir en compte les circumstàncies.