Amor i Odi

6.1. L’amor.

6.1.1. Definició

L’amor és un concepte universal definides de diverses formes segons les diferents ideologies i punts de vista. Normalment, s’interpreta com un sentiment relacionat amb l’afecte i resultant d’una sèrie d’emocions, experiències i actituds.

La paraula amor engloba una gran quantitat de sentiments diferents. I les emocions que han de veure amb l’amor poden ser extremadament perilloses.

6.1.2. Amor a primera vista

L’existència de l’amor a primera vista, aquest enamorament que sentim al conèixer a algú irresistiblement atractiu per al nostre gust, es defensada a diari per cents d’individus, qui asseguren d’haver experimentat aquest tipus de sentiment, que no sempre respon als nostres criteris de selecció de parella.

L’enamorament a primera vista és inesperat, no obstant això, no només provoca sentiments passatgers, ja que la percepció inicial té més importància del que podem imaginar.
Si tinguérem una primera impressió bona amb la teva parella, hi ha més possibilitats de que conforme us aneu coneixent-vos millor, aquesta espurna es converteixi en una relació amorosa duradora.
Òbviament en la primera cita no és fàcil que captes senyals d’alarma sobre les teves pròpies intencions, perquè tots tindrem a 'auto enganyar-nos'. Però pots posar atenció a l’actitud de la teva parella, al que diu i fa, i analitzar si teniu afinitat de caràcters i expectatives. Això no significa excloir a ningú d’entrada, sinó donar l’oportunitat de difrutar totes les etapes de la relació.

6.1.3. L’accelerament del cor.

El cor també s’accelera quan estàs enamorat a causa de les hormones. La hormona que la fa es la Norepinefrina (Noradrenalina), aquesta hormona es llibertada quan penses en la persona que t’agrada, també accelera el cor, et posa nerviós i accelera la respiració. En aquest procés, també allibera una altre hormona, que es la dopamina i la serotonina, aquestes hormones s’encarreguen de donar-te tranquil·litat i sensació de benestar quan tens a aquesta persona a prop, també són les encarregades de: treure’t la fam i el somni i donar- te tristesa quan penses en ell/a. Finalment estan les hormones oxitocina i vasopressina que són les encarregades de provocar-te l’ inclinació a l’altre persona, és a dir, que aquestes hormones et provoquen enormes ganes d’estar amb l’altre persona.

6.2. L’odi.

6.2.1 Definició

És un sentiment de disgust, enemistat, repulsió i oposició que pot ser cap a una persona, un animal, una idea o un fenomen. La persona que sent l’odi desitja el mal a l’altre i, també, intenta acabar, evitar o destruir al seu enemic.

Una persona pot odiar a algú perquè, simplement, li té por o enveja.

L’odi, en alguns casos, és justificable, ja que és normal i raonable que una persona odií a altre que l’amenaça o li fa patir la seva salut i benestar, o els del seu entorn íntim.

Una persona odia a algú que li ha provocat i, fins i tot, espera que li provoqui un mal.

6.2.2. Investigació de l’odi.

L’odi va ser investigat amb un experiment MRI⁽¹⁾. En aquest experiment, la gent tenia els seus cervells escanejats mentrestant, aquesta gent veia fotografies de persones a les que odiaven.

Els resultats mostraven una major activitat en el medial cirvolució frontal⁽²⁾.

1. Del anglès Ressonància Magnètica: és un procediment de diagnòstic que utilitza combinació de grans imans, radiofreqüències i un ordinador per a produir imatges detallades d’òrgans i estructures internes.
2. Està situada en el lòbul frontal del cervell