Bipolaritat

3.2.3.1.Descripció

- Canvis d’humor importants.

En la fase maníaca, el pacient amb el trastorn bipolar experimenta pics d’exaltació i d’eufòria: es sent ple d’energia i resistent a la fatiga, pateix incontinència verbal, s’involucra en varis projectes a la vegada i busca les aventures sexuals. No obstant això, d’aquesta fase d’entusiasme delirant pot passar de forma brusca a una fase de tristesa excessiva. Es tracta de la fase depressiva, l’altre cara de la malaltia, en la que el individu es sent esgotat i deprimit, i perd l’interès i les ganes de gaudir de la vida. Aquets canvis en l’estat de l’ànim poden succeir en períodes curts de temps i produeixen un gran sofriment tant a les persones que la pateixen com als seus familiars i amics.

-Conseqüències

Les disfuncions relacionades amb els trastorns bipolars poden donar lloc a una autèntica discapacitat social i professional per qui la pateix, ja que, posat que afecten a les relacions familiars i laborals, solen ser forts de molts conflictes quotidians. No obstant, una vegada identificada, la malaltia pot tractar-se per millorar el benestar del pacient i de les persones del seu entorn. En els casos més extrems aquets trastorns poden conduir al suïcidi ( en el 15% dels homes i més del 20% de les dones ho sofreixen). Per aquesta raó és important sotmetre’s a un tractament.

3.2.3.2.Deteció

-Una enfermetat poc coneguda.

El trastorn bipolar és difícil de diagnosticar. A més, en molts casos els pacients es neguen a acceptar que tenen un problema i rebutgen acudir a un especialista o rebre un tractament, el que dificulta el diagnòstic d’aquesta enfermetat en la que el factor del temps pot ser vital.

-Símptomes.

A part de les fases depressives i eufòriques successives, característiques d’aquesta malaltia (en el 70% dels casos), existeixen altres signes simptomàtics del trastorn bipolar:

• Problemes cognitius: alteracions de caràcter intel·lectual, com dèficit d’atenció o oblits freqüents.
• Alteracions del comportament: com la psicosis maniacodepressiva o la irritabilitat (en el 80% dels casos).
• Megalomania o mania persecutòria: és a dir, la persona té grans deliris de bipolaritat per aconseguir el que desitja.
• Hiperactivitat, trastorns del parla (verborrea a gran velocitat) o una activitat sexual intensa que, en el 30% dels casos, pot portar a l’exhibicionisme.