Plorar: Alegria i Tristesa

4.1. Alegria.

Plorem a conseqüència de que hagi una zona del cervell que ho provoqui, la via mesolímbica. Totes les emocions i sentiments que ens fan plorar, siguin positives o negatives, s’emmagatzemen, primerament, a la via mesolímbica. Però, quan la emoció és molt forta, expulsar llàgrimes és una mena d’alliberament de tensió. Aquesta tensió està produïda per neurotransmissors, com la dopamina( substància del plaer i del dolor), l’adrenalina ( fa que reaccionem en situacions de perill o de tensió) i la noradrenalina. No es registra si l’experiència és bona o dolenta, és ,només, una descàrrega de substàncies; solament es registra el tipus d’emoció i de sentiment en l’escorça cerebral.

4.2. Tristesa.

La tristesa és en sentiment que té una funció comunicativa molt important, informa a l’entorn si et trobes en una situació de desesperació i necessites ajuda. I, si a més, la persona plora, ho fa més evident i, també, reforça el missatge no-verbal. Quan una persona plora de tristesa, les seves llàgrimes contenen les següents substàncies:

• Prolactina: hormona del plaer i del desig sexual.
• ACTH: hormona del estrès.
• Leu-encefalina: endorfina que disminueix el dolor i, a més, millora l’estat d’ànim.

La meitat de les nostres llàgrimes estan produïdes per la tristesa.