Ansietat

3.2.4.1.Descripció

• Un trastorn invasiu

El trastorn d’ansietat generalitzada afecta el 4% de la població, amb una proposició de dos dones per cada home. Es manifesta en forma d’un quadrat d’ansietat:

• Consecutiva a un estrès real: divorci, separació, etc.
• Incontrolable: sense raó ni lògica acompanyada d’una sensació de tensió i de nerviosisme.
• Crònica: més o menys permanent, amb una duració d’u a sis mesos.
• Injustificada: les situacions o idees desencadenants en realitat són banals, però el subjecte ansiós sobreestima el risc d’aparició d’esdeveniments indesitjables o bé les seves conseqüències.
• Invasiva: apareix sense relació amb l’objecte d’aprensió.
• Associada a símptomes físics.

3.2.4.2.Símptomes

Segons els criteris internacionals tres dels símptomes físics de la llista següent han d’estar presents durant el semestre precedent i durant al menys un mes més per establer el diagnòstic:

• Agitació: sensació d’excitació o nerviosisme extrem.
• Fatiga
• Dificultat per concentrar-se o buit de memòria.
• Irritabilitat
• Tensió muscular
• Trastorns del somni: dificultat per a dormir, somni agitat.

Altres signes físics que poden associar-se als anteriors: mans fredes i humides, boca seca, suadors, nàusees o diarrea, miccions freqüents, dificultat per tragar o sensació de tenir una bola en la gola, tremolors, contraccions musculars, dolors, miàlgies, color irritable y cefalees per tensió . Totes aquestes manifestacions poden imitar una enfermetat orgànica i retardar el diagnòstic real.

El trastorn d’ansietat generalitzada deu diferenciar-se de les demés malalties de caràcter psicològic, sobretot de els trastorns d’ansietat fòbics, les crisis de pànic, el trastorn obsessiu compulsiu, l’estat depressiu, els trastorns psicòtics, la hipocondria, la ansietat provocada per una substància tòxica (droga o medicament) i altres malalties.

3.2.4.3.Causes

La persona amb ansietat sempre troba raons per justificar la seva angustia, fins i tot quan les raons dites semblen insignificants per a la gent del seu entorn. Hi ha tres grans factors que expliquen aquest trastorn:

• Herència

El risc de patir aquesta enfermetat és sis vegades major si hi ha algun membre de la família afectat, encara que el component genètic en sí mateix només explica un 30% de risc, mentrestant la resta es deu a l’història familiar.

• Estrès

L’estrès és una reacció normal que manté al organisme en estat d’alerta i el prepara per actuar amb rapidesa. No obstant això, quan l’estat de vigilància és màxim, encara que els motius no tinguin una importància real, en la persona predisposada l’ansietat es converteix en una expressió d’aquest estrès sense fonament.

• Història personal

És clau, ja que explica perquè un esdeveniment concret que la majoria de persones suportarien sense dificultats pot resultar tan angustiant per l’altre persona, fins provocar-li un trastorn d’ansietat. En condicions normals, el subjecte normal mobilitza la seva energia per resoldre una situació, mentrestant que el subjecte angustiat centra la seva atenció en els perills o aspectes negatius de la mateixa situació.

3.2.4.4.Tractament

A molts pacients els costa admetre la seva pròpia ansietat excessiva. Els símptomes físics serveixen sovint de pretext per acudir a la consulta del metge, encara que també per descartar un trastorn orgànic. Per a que el tractament sigui eficaç, és important definir amb exactitud les causes que desencadenen el trastorn d’ansietat generalitzada.

• Els medicaments

Els fàrmacs tranquil·litzants o antidepressius atenuen la ansietat i les seves conseqüències sobre el comportament o les relacions socials del pacient. Actuen fundamentalment sobre els mecanismes químics o hormonals de la resposta davant al estrès.

• Psicoteràpia “cognitivo-comportamental”

Ensenya al pacient a aclarir les circumstàncies de l’aparició de l’ansietat i a identificar els pensaments irracionals, així com a controlar les respostes emocionals i comportamentals.