Narcisisme

El terme narcisisme va ser creat per Sigmund Freud i apareix per primera vegada en un dels seus escrits en 1910. Aquest terme designa l’amor centrat en un mateix més que en els altres. El narcisisme representa en grau màxim d’autoestima i pot arribar a ser patològic dificultant d’aquesta manera les relacions socials. Els tipus de narcisisme són:

3.2.2.1.Narcisisme primari

Durant els primers mesos d’existència el nadó dirigeix totes les seves energies en la satisfacció de les seves necessitats. En aquesta etapa, el nadó és incapaç de reconèixer res diferent a sí mateix. Per al psicoanalista anglès Winnicott aquesta etapa és el moment crucial per la construcció d’una bona autoestima: tot ésser humà necessita haver experimentat aquesta sensació de poder total. Jacques Lacan explica que en el estadi del mirall es quan el nadó es mira al mirall i es veu semblant a aquells als que ama o amb qui vol ser identificats; llavors es reconeix com un ésser humà independent.

3.2.2.2.Narcisisme clàssic

Segons el Manual Diagnòstic i Estadístic en els trastorns mentals (DSM IV), que es la referència internacional en la matèria de diagnòstic psiquiàtric, la personalitat narcisista es caracteritza per deliris de grandesa, sentiments de superioritat i falta d’empatia. Compleix com a mínim cinc dels nou criteris següents:

• Sentiment de superioritat: la persona es creu superior a els altres, creu que ha de tindre unes habilitats superiors i sobreestima les seves capacitats pròpies.
• Deliris de grandesa: el subjecte es creu admirat, cortejat, adulat o envejat per els demés, per el que és o per el que fa.
• Sentiment de ser diferent: de romandre a una élite i de ser un incomprensiu.
• Necessitat de ser admirat.
• Egocentrisme: té el sentiment de que tot el món gira al seu voltant, de que el seus desitjos poden quedar satisfets sense esforços i ha de rebre un tracte especial.
• Incapacitat de sentir empatia: no pot reconèixer el desig o la necessitat dels altres, i és incapaç de posar-s’hi en el seu lloc, té falta d’empatia inclòs amb els membres de la seva família.
• Manipulació: pot utilitzar a altres persones per aconseguir els seus desitjos.
• Gelosia: és gelós i a la seva vegada creu que els altres també li envegen.
• Arrogància: sovint és altiu i amb aires de superioritat.

3.2.2.3.Narcisisme pervers

Encara que la personalitat narcisista és bastant habitual, el narcisista pervers es menys corrent i pot representar un perill per el seu entorn tant familiar com professional. La vida d’un narcisista d’aquest tipus es construeix al voltant d’un trastorn profund de la personalitat: es incapaç de reconèixer el seu dolor i les seves contradiccions, d’entendre-les i afrontar-les, de manera que les projecta al exterior, sobre els altres.

Aquest comportament pot ser molt destructiu per qui viu o treballa amb ell, que es sentin maltractats e inclòs culpabilitzats. Encara que el narcisista pervers no veu la necessitat d’acudir a un terapeuta, els seus familiars no han de dubtar en proporcionar-li ajuda i parlar de el seu sofriment, perquè és un propi narcisista el que li pot portar a una lògica de desvalorització i depressió.