Depressió

Els sentiments de depressió es poden descriure com sentir-se trist, melancòlic, infeliç o miserable. La majoria de les persones se senten d’aquesta manera alguna vegada durant curt períodes de temps, però la verdadera depressió clínica és un trastorn del estat d’ànim en el que els sentiments de tristesa, pèrdua, ira o frustració interfereixen amb la vida diària durant un període llarg. Pot aparèixer en qualsevol edat, malgrat que és especialment freqüent a la adolescència. La depressió és més normal en les dones que en els homes. Una de cada cinc dones i un de cada deu homes sofreixen depressió alguna vegada, malgrat que ells busquen ajuda amb menor freqüència. Per això, les dones poden simplement tindre més casos coneguts.

3.2.5.1.Símptomes

Generalment es classifica en termes de gravetat: lleu, moderada o severa. Els seu símptomes abarquen:

• Dificultat per a conciliar el son o excés de son.
• Canvi dramàtic en la gana, moltes vegades amb un augment o una pèrdua de pes.
• Fatiga i falta d'energia.
• Sentiments d'inutilitat, odi a sí mateix i culpa inapropiada.
• Dificultat extrema per a concentrar-se.
• Agitació, inquietud i irritabilitat.
• Falta d’interès i plaer, inactivitat de les activitats usuals, inclòs el sexe.
• Tristesa profunda i desmotivada.
• Pensaments recurrents de mort o suïcidi.
• Sentiments d'impotència, desesperança i abandonament.
• Plorar incontrolablement.

3.2.5.2.Tipus

Els principals tipus de depressió abarquen:

• Depressió greu: Han de presentar-se 5 o més símptomes dels anteriors, durant al menys dues setmanes, malgrat que normalment duren al menys 6 mesos. És una depressió menor si són menys de 5 símptomes durant al menys dues setmanes.
• Distímia: és una forma de depressió crònica, generalment més lleu, però que dura més, amb freqüència fins 2 anys.
• Depressió atípica: Acompanyada de símptomes inusuals, com al·lucinacions (per exemple, escoltar veus) o deliris (pensaments irracionals).

3.2.5.3.Causes

La depressió normalment es dóna en famílies, possiblement per herència o comportament après. Inclús amb una predisposició genètica, generalment comença per un esdeveniment estressant o una vida infeliç. Hi han múltiples causes de inici, com la mort d'un amic o un familiar, una desil·lusió important a la llar, en el treball o a l'escola (en adolescents pot donar-se per la ruptura amb el nuvi o la novia, perdre un curs o el divorci dels pares), un dolor llarg o una enfermetat greu, malalties com càncer o hepatitis, ús de fàrmacs com tranquil·litzants, consum excessiu d'alcohol o drogues, estrès crònic, maltractament o rebuig a la infància, aïllament social, deficiències nutricionals o problemes de son.

3.2.5.4Tractament

És una de les malalties mentals més comuns i existeixen tractaments molt efectius, que varien d'acord amb la causa i la gravetat dels símptomes, així com les preferències del pacient. La teràpia més efectiva és una combinació d'antibiòtics antidepressius i psicoteràpia. Per a la depressió lleu, l’assessoria i les mesures de cura personals sense fàrmacs poden ser suficients. Els hàbits de vida saludables poden ajudar a prevenir-la o a evitar que reapareixi: alimentació adequada, fer exercici físic, aprendre a relaxar-se i no prendre alcohol ni drogues.