El cervell i els sentiments: mayo 2012

Després d'haver fet aquest treball hem assolit tots els objectius: hem pogut observar que sentiment no és el mateix que una emoció, hem buscat informació sobre la fisiognomia, conèixer la personalitat de la persona a través de la forma del seu rostre, les malalties que poden causar les emocions, hem esbrinat la relació del cervell davant d'un sentiment o una emoció, l'efecte de la rialla en el nostre cervell, l’amor a primera vista...

En el treball de camp, hem fet un experiment psicològic a quatre subjectes formulant-los les mateixes preguntes a tots quatre i anotant les seves reaccions i respostes.

També hem creat una maqueta d'argila amb les diferents parts del cervell i per acabar el treball, hem fet dues entrevistes a experts en la matèria (psicòlogues) a més de fer una enquesta a una mostra de 100 persones.

D'aquest treball hem conclòs que segons els diferents sentiments poden causar malalties lleus i algunes, les quals poden causar trastorns tan grans que poden acabar amb la mort del/la pacient. També hem observat que a l'àmbit de l'experiment psicològic, alguns dels subjectes han coincidit en les seves reaccions i respostes. També pogut apreciar com reaccionen els sentiments en el cervell i els impulsos que envia per fer segons quines reaccions.

Entrevista

Entrevista a Diana Ohana:

1. Què és un sentiment?

Un sentiment és la forma que expressem el nostre estat d’ànim i es produeix per alguna cosa que ens impacta.

Podem tindre sentiments feliços o tristes, segons com ens prenguem o com percebem les coses.

2. Què diferència hi ha entre un sentiment i una emoció?

Penso que a nivell pràctic i en la nostra vida quotidiana encara que parlem de sentiments i emocions, en realitat els utilitzem com sinònims.

Els sentiments és el resultat o l’expressió d’una emoció que sentim en un moment determinat.

Les emocions es presenten per períodes breus de temps quan alguna cosa ens impacta, però el sentiment és més durador i permanent.

3. Quin ha sigut el cas més peculiar (respecte als sentiments) què has tratat?

Penso que els sentiments ens influeixen a tots els nivells de la nostra vida.

Aquells que tenen major influència són els que tenim a prop de nosaltres mateixos, és a dir, amb la nostra autoestima.

Quan sentim que no valem el suficient o que no som capaços de alguna cosa i la valia que ens dem és negativa, ens limita en tots els àmbits de la nostra vida.

Totes les nostres experiències estan rodejades de sentiments, i si aquests són positius ens motiven i ens ajuden a lluitar quan són negatius, ens limiten i ens generen barreres en la nostra vida.

El problema amb les coses que ens limiten es que de els sentiments passem a les creences o al conjunt de idees que assumim com nostres i com “la veritat de la nostra vida” i llavors actuem o ens comportem d’acord amb això, i sense necessitat de que sigui d’aquesta manera.

Si sento que soc un fracassat, que no tinc sort em comportaré conforme això i es el que “inconscientment” aconseguiré.

En canvi, si sento que no mereixo una bona parella, no la tindré i això es repeteix en totes les àrees i circumstàncies de la nostra vida.

4. És veritat que riure allarga la vida?

No se si riure allarga la vida, però és indubtable què és un sentiment positiu i alegre.

Quan estem bé amb nosaltres mateixos, quan estem contents i ens sentim feliços no ens posem malalts o, al menys, som menys propensos a aquests, perquè el nostre sistema immunològic està protegit.

5. És veritat que existeix l’amor a primera vista?

Crec que hi ha persones que s’han enamorat a primera vista i que hi ha darrere d’aquets sentiments d’ “empatia”, de conectar amb la persona i sentir-nos forts.

6. Què malalties pot causar un sentiment? Quin ha sigut el cas més dramàtic respecte aquests?

Tots els nostres sentiments ens afecten a nivell cerebral, i determinen la forma de com reaccionem.

El nostre cos és el medi per el qual expressem els sentiments i les emocions.

Et contava anteriorment que quan estem feliços no ens posem malalts, de la mateixa manera que quan estem tristos, o tenim sentiments negatius, els expressem a través d’ell arribant a malalties a nivell físic com a nivell mental.

Una persona que està trista i es sent que no pot manejar la seva vida i que no val per arribar a un estat de depressió.

Una persona està sotmesa a nivells grans de angustia i de tensió pot portar-nos al seu cos experimentant úlceres, problemes de cor, hipertensió, estats d’ansietat o de pànic entre moltes altres coses.

Sentiments negatius sobre nosaltres mateixos ens poden portar a problemes amb la nostra autoestima que es reflecteixen a nivell personal, social, de parella, laboral o professional.

7. Com afecta al cervell plorar de tristesa? I d’alegria?

Doncs això depèn, si plorem una sola vegada i estem molt tristos es una cosa normal, és l’expressió dels nostres sentiments, però si el plor i la tristesa són profunds i la sensació es de no poder manejar la nostra vida o que els problemes són més grans que nosaltres, llavors podem estar deprimits o reaccionar de formes que no imaginem i que poden portar a ser contraproduents a nivell físic o mental.

El riure com a sentiment és positiu, es una emoció forta que pot terminar en plor.

Quan plorem o ens riem d’aquesta manera podem alliberar emocions que s’han reprimit dins de nosaltres.

L’expressió dels sentiments no és el problema, el problema és quan els sentiments negatius són els que acompanyen la nostra vida, i si es d’aquesta manera hem de fer-li front i solucionar-los, per a que no es surtin de les mans i de les situacions es tornin encara molt més complicades.

8. Alguna vegada ha influït en les seves emocions/sentiments respecte a els seus pacients?

No em queda molt clara la pregunta, no se si el que em vols dir es si els meus sentiments influeixen en els meus pacients o si els seus influeixen per a mi.

Totes les persones influenciem de cert mode en els demés, quan s’ofereix una relació terapèutica deu estar sobre les bases de la comprensió, el entendriment, el suport i sobre tot l’empatia.

Quan no existeix una relació empàtica no pot haver un tractament ni una relació terapèutica.

A més si el pacient té sentiments negatius a unes sessions o al terapeuta, o no confia en ell, no pot haver un tractament efectiu, perquè la confiança i la sinceritat són la base de relacions terapèutiques adequades.

Si qui ofereix el servei està fet un maneig de nervis, o es una persona alterada, com podrà ajudar als seus pacients? Podrien estar ells sentir-se relaxats i segurs?

Molt probablement no.

Un terapeuta no deu ser una persona equilibrada, tranquila i respectuosa, deu ser pacient i inspirar confiança i relaxació.

Deu ser capaç d’establir bones relacions amb els demés i tenir una bona comunicació amb les persones, deu ser receptiu i saber escoltar.

9. Com ho fa per a que no afectin els problemes dels seus pacients a la seva salut mental?

Perquè es manté la objectivitat i perquè un no deu involucrar-se emocionalment amb el pacient.

Deus tenir clar que no ets amic del teu pacient, si no que ets la seva/el seu terapeuta.

Apart d’aquest un deu tenir molt clar el seus límits i que és el que pot o no pot fer, o a qui o no tractar, perquè al cap i a la fi tots som humans.

En els moments en que un terapeuta es sent involucrat amb el seu pacient, o no pot tenir distància i els seus problemes terminen sen els seus, deu llavors buscar a qui remitir-li el pacient, o sugerir-li que vagi on altre persona a continuar amb el seu tractament.

10. Com es pot simular un sentiment? I dissimular?

No crec que puguem dissimular sentiments perquè s’expressen a través del cos i el cos ens delata.

Podem mentir sobre ells, però no podem mentir amb el nostre cosa, qui ens coneix i sap “llegir” les senyals del nostre cos podrà donar-se compte de el que en realitat sentim.

A més, hi ha senyals que el nostre inconscient percep.

Hi ha gent que si pot dissimular cert tipus de sentiment o generar alguns d’altres com per exemple els actors de cinema.

No obstant això, per crear o recrear aquest tipus de sentiments tindran que buscar en les seves històries o experiències passades per poder “actuar” o fingir aquest sentiment que ha d’actuar.

11. Coneix la fisiognomia? La utilitza?

No, però utilitzo el llenguatge no verbal.

Posant atenció a les senyals corporals que empren les persones que ens donen senyals de com es sent i que reforça’n aquells que diuen o això que no diuen.

12. Com ens pot arribar a canviar els sentiments?

1.Primer de tot hem d’entendre que els sentiments no són bons ni dolents, són els que tenim.

2.Hem d’acceptar això que sentim, entendre que un sentiment és només part de nosaltres i no la nostra essència mateixa.

3.És necessari tenir en compte que això que sentim és la causa de alguna cosa més, és a dir, només és un símptoma, i per poder canviar-lo hem de treballar en les seves causes.

4.Quan solucionem llavors els nostres sentiments i actituds poden canviar. Per exemple si em trobo malament amb nosaltres mateixos i sento que no valc la pena o no mereixo res positiu i treball en l’autoestima, en la seguritat en mi mateix i en el meu sistema de creences i idea sobre del que soc o del que valc aconseguiré llavors tindre sentiments positius respecte a mi mateix, i al que m’ocorri. Si sóc agressiu i puc entendre que alguna cosa fa que jo sigui agressiu, treballo en això, i el supero, llavors podré deixar de ser agresiu.

Conclusions entrevista de Diana

Diana Ohana ha conclòs que els sentiments, siguin feliços o tristos, impacten, ja que els sentiments és la manera en la qual expressem els estats d’ànim.

La psicòloga pensa que en la vida quotidiana els termes sentiments i emocions són

sinònims. Ella pensa que els sentiments són permanents i que les emocions són

instantànies.

L’experta ha conclòs que els sentiments ens poden fer una barrera i, que a més, ens generen pensaments dolents. Però que també ens motiven i ens ajuden.

Diana no sap ben bé si riure allarga la vida, però ella pensa que és un acte molt

saludable i ens provoca alegria.

La psicòloga creu en l’amor a primera vista, és a dir, en l’empatia que senten dues

persones que s’acaben de conèixer.

Ella diu que una persona que està trista, pensa que no pot continuar amb la seva vida i cau en una depressió. Una altra que està contínuament anguniada, pot tenir úlceres, pànic, ansietat, hipertensió i, fins i tot, problemes de cor.

L’experta pensa que si una persona plora molt de tristesa, pot afectar-li físicament i

psíquicament. I, també, diu que la riaElla sol provocar llàgrimes i, aquestes, poden fer que una persona alliberi emocions reprimides.

Ella pensa que sempre influeix les emocions i sentiments d’una persona a una altra, ella sent empatia. Si ella no sentis una relació d’empatia no podria fer tractaments i teràpies als seus pacients. Així mateix, el pacient agafa confiança amb el seu terapeuta.

Diana diu que els problemes dels seus pacients no li afecten perquè no s’implica

emocionalment i perquè intenta ser objectiva.

La psicòloga creu que un sentiment no es pot dissimular ja que el cos delata. El que si que es pot fer es mentir als altres respecte els sentiments d’un mateix.

Ohana va dir que no coneixia la fisiognomia, però que ella utilitzava el llenguatge no-verbal.

L’experta va concloure que una persona s’ha de resignar amb els seus propis

sentiments, ja que són d’un mateix. Per poder canviar les actituds i els sentiments s’ha de treballar en les seves causes

Entrevista amb Sonia Carod

1. Què és un sentiment?

És el resultat d’una emoció, la interpretació psicològica que fem de la emoció

2. Quina diferència hi ha entre un sentiment i una emoció?

L’emoció origina un sentiment, la emoció origina a nivell fisiològic i després apareix un el sentiment, el sentiment és a nivell psicològic és la interpretació mental que fem d’aquella emoció.

L’emoció és la causa.

El sentiment és la conseqüència.

El sentiments que origen aquestes emocions poden ser:

- Tristesa: pessimisme, melancolia, soledat...

- Alegria: satisfacció, felicitat...

- Por: preocupació, inquietud, pànic...

3. Quin ha sigut el cas més peculiar (respecte als sentiments que has tractat?

Potser un d’autodisomofòbia: és la por irracional i persistent a tenir mal olor, a oler malament. Era curiós perquè ja no només era la por a oler malament, sinó es generalitza a tot, tot i totes les coses que oloraven malament. La por, és una emoció i els sentiments associats a aquest trastorn són: preocupació, inquietud, pànic.

4. Riure allarga la vida?

Sí, el riure fa que llibertem l’ansietat i el estrés acumulats d’aquesta manera ens sentim millor, a nivell físic els músculs es relaxen, es millora la circulació sanguina i els músculs del cor es enforteixen, tot això fa que envelleixi més tard.

5. Existeix l’amor a primera vista?

En el cervell es produeixen una sèrie de reaccions químiques, per exemple es allibera dopamina que fa que estem més eufòrics, perquè t’agraden algunes de les qualitats que estàs veient en aquella persona en aquest moment. Més que amor és atracció, per a que sorgeixi l’amor a part de l’atracció intervenen altres factors com la compatibilitat o el temps, és a dir, anar a tenir trobades.

6. Quines malalties poden causar els sentiments?

Multituds de malalties: depressió, ansietat, trastorn bipolar, fòbies, trastorn de la personalitat (aquestes a nivell psicològic), però els factors psicològics intervenen també en l’estat físic de la persona podent repercutir en l’origen o el curs d’algunes malalties. Per exemple: hipertensió, cefalees, psoriasis, úlcera gastroduodenal...

Quin ha sigut el cas més dramàtic respecte aquestes?

Hi ha molts casos dramàtics, trastorns bipolars i trastorns de la personalitat que per a mi són els més dramàtics.

7. Com afecta al cervell plorar de tristesa?

Hi ha una disminució dels transmissors que regulen l’estat d’ànim, per tant per tenir menys ens sentim malament.

I d’alegria?

Es allibera dopamina i endorfines que fan que estem amb estat d’ànim elevat i fan que ens sentim bé.

8. Alguna vegada has influït en les emocions/sentiments respecte als teus pacients?

No, estem preparats per poder posar la barrera emocional necessària per poder fer el nostre treball amb objectivitat.

9. Com fa per a que no afectin els problemes dels seus pacients a la seva salut mental?

Important saber desconnectar del treball, buscar-se alguna activitat per que es distregui o relaxi, algun hobby, a mi m’agrada l’esport, caminar per la platja i és el que faig per desconnectar.

10. Com es pot simular un sentiment? I dissimular?

No és fàcil ni simular ni dissimular un sentiment, els sentiments són a nivell psicològic per tant si que es poden simular o dissimular perquè nosaltres tenim el control de la nostra ment, però com són el resultat d’una emoció, l’emoció no es pot dissimular és inherent al ser humà i produeix canvis fisiològics en la persona i en l’expressió de la seva cara que encara que s’intenti dissimular o simular sempre haurà algun petit tret, mínima expressió que farà sobretot per un professional que no és real.

11. Coneix la fisiognomia? La utilitza?

La conec, però no la utilitzo, em fixo en els aspectes no verbals, paralingüístics i verbals de la comunicació.

12. Com ens pot arribar a canviar els sentiment?

En tots els aspectes tant psicològics com físicament ja que poden repercutir en que hi hagi més probabilitat d’origen de determinades malalties i repercutien en l’evolució d’altres ja existents.

Conclusions entrevista Sonia

La psicòloga ha conclòs que un sentiment és el resultat obtingut a partir d’una emoció,

és a dir, és la interpretació psicològica.

Sonia pensa que la diferència entre sentiment i emoció és que, un sentiment prové

d’una emoció, la emoció afecta a nivell físic i el sentiment a nivell psicològic i que la

emoció és la causa i el sentiment la conseqüència.

L’experta ha contat que el cas més peculiar que ha tractat respecte els sentiments és

un relacionat amb l’olor. El seu pacient tenia pànic, inquietud i preocupació a fer mala

olor ell mateix i, a més, tot el que estigues al seu voltant.

Sonia creu que la riure allarga la vida perquè rient s’allibera l’ansietat i l’estrès, així

els músculs es relaxen, millora la circulació sanguínia i els músculs del cor es fan més

forts.

La psicòloga diu que l’amor a primera vista no existeix, el que es sent és atracció,

ja que el cervell allibera la dopamina, que provoca l’eufòria davant una persona que

t’agrada.

L’experta diu que hi ha multituds de malalties relacionades amb els sentiments:

trastorns bipolars, depressió, ansietat, etc.

Al seu parer, els casos més dramàtics relacionats amb les malalties són els trastorns

bipolars i els de personalitat.

Sonia diu que plorar de tristesa afecta al cervell, ja que disminueixen els transistors

que regulen l’estat d’ànim. I, diu que plorar d’alegria afecta al cervell perquè allibera

endorfina i dopamina que fan que pugi l’estat d’ànim.

La psicòloga Sonia diu que mai han influït les seves emocions i sentiments en els

problemes dels seus pacients, ja que ho fa des de l’objectivitat i sempre tenint una

barrera emocional.

També diu que ella sap desconnectar del seu treball, per a que mai influeixi en la seva

vida.

L’experta pensa que no és fàcil simular i dissimular un sentiment, però com és a nivell

psicològic sí que es pot fer, ja que una persona té el control de la seva ment. No

obstant això, és difícil, ja que un sentiment és causat per una emoció, i una emoció és

a nivell físic, així que una petita expressió facial sempre farà el pacient.

Sonia ha comentat que coneix la fisiognomia, però no la utilitza. Ella es fixa en els

aspectes verbals, no verbals i paralingüístics de la comunicació.

I, per últim, Sonia ha conclòs que els sentiment poden canviar a una persona tant

físicament com psicològicament, ja que els sentiments repercuteixen el l’aparició de

determinades malalties mentals.

Experiment psicològic

Els primers sentiments creats abans de començar per part dels subjectes va ser la por ( ja que no sabien els hi anàvem a fer).

Subjecte 1: home, nascut a l'any 1996.

Creus què ets dèbil psicològicament? Si.

Consideres què ets una persona psicològicament estable? Si.

Has anat alguna vegada al psicòleg? No (pensa que no ho necessitaria).

Plores més de tristesa o d'alegria? De tristesa.

Podries descriure't psicològicament? Sóc dèbil respecte el que fa els sentiments, sóc content, feliç, familiar, crec que sóc guapo i he tingut una bona infància.

El seu record més feliç és d'una festa. I el més trist va ser la mort del seu avi fa dos anys. Diu que ho té més o menys assumit, malgrat que se’n recorda molt d'ell.

La seva última relació sentimental va acabar el 12 d'Octubre de l'any passat (2011), ho van deixar perquè ella prenia substàncies no del tot legals (drogues).

Els estudis són importants per ell, i diu que li van bé. Desitja estudiar periodisme.

Es vol casar i tindre dues filles, ho té molt clar.

La seva “noia 10” hauria de ser bona persona i bruna. Es fixa molt en el interior i no creu en l'amor a primera vista.

La confiança per a ell és molt important, sobretot en l'àmbit de l'amistat. Però si un dia que estigui amb la seva muller, ella li diu que esculli entre ella i els seus amics, l'escolliria a ella.

Tornem a el seu record més feliç. Li preguntem qui va estar junt a ell i que va sentir. Ell estava completament feliç i va ser a casa d'un amic seu i hi havia molta gent. A la festa també hi havia alcohol.

Respecte el tema del seu record més trist diu que ho va passar molt malament perquè estava molt unit al seu avi.

Puntuant la seva felicitat del 1-10, ell la qualifica com un 9. Diu que molt poques vegades plora i els ses hobbys són el futbol, sortir amb els seus amics i aprofitar el seu temps lliure.

Subjecte 2: home, nascut a l'any 1996.

Creus què ets dèbil psicològicament? No.

Creus què ets psicològicament estable? Si.

Has anat alguna vegada al psicòleg? Si. I això? Per el divorci dels meus pares.

Plores més d'alegria o de tristesa? No ploro, però si alguna vegada ho faig, ho faig d'alegria.

Podries descriure't psicològicament? Sóc estable, dèbil, alegre, actiu, sociable, físicament bé i he tingut una bona infància.

El seu record més feliç va ser quan va anar al parc d'atraccions, segons ell s'ho va passar molt bé.

El més trist és la mort de la seva àvia fa un any i mig. Ho té bàsicament superat.

Respecte el que fa a l'àmbit laboral en un futur, es vol dedicar a la cuina professional (xef) en un restaurant propi i amb una parella estable.

Segons ell li agrada fer festes, semblants a les que fan a les discoteques.

La seva dóna ideal (noia 10) ha de ser alegre, bona persona i oberta, ha de tindre un bon cap i ha de ser raonablement alta.

Es fixa en el interior però no estaria amb una noia lletja. Un amic per ell ha de ser de confiança. Té un millor amic.

Si la seva parella estable en el futur li preguntés què amb qui és quedaria, si amb ella o amb la seva família/amics, escolliria la seva parella.

Qualificant la seva felicitat del 1-10, la qualificaria amb un 8.

La seva última relació sentimental va ser fa dos anys, ell va tallar amb ella.

La popularitat li sembla infantil i creu que encaixa en la societat actual.

La seva felicitat es basa en els estudis. El seu hobby és el patinatge (scooter).

Subjecte 3 : dona, nascuda a l'any 1995.

Creus què ets dèbil psicològicament? No.

Creus què ets psicològicament estable? No.

Has anat alguna vegada al psicòleg? No.

Plores més d'alegria o de tristesa? D'alegria.

Podries descriure't psicològicament? Sóc inestable, dèbil, alegre, feliç respecte el que fa a la família i el físic i he viscut una bona infància.

Ella ens va explicar que el seu record més feliç durant la seva vida és sobre una festa sorpresa que li van preparar els seus amics d'un altre institut.

El seu record més trist va sorgir quan era petita, quan va perdre una joguina molt important per a ella a la platja.

El subjecte 3 dóna importància als estudis i vol estudiar disseny industrial.

El seu noi ideal ha de ser atent, que no sigui pesat i alt.

Ella primerament es fixa en el físic. No creu en l'amor a primera vista.

Creu que les amigues han d'estar tant en els moments bons com en els dolents. Té una millor amiga.

Prefereix als amics abans que les amigues.

En un futur, si la seva parella li fes escollir entre ell i els amics, escolliria els amics.

I si la seva família li fes escollir entre ells i la parella, escolliria indubtablement a la seva parella.

Si hagués de canviar algun aspecte sobre ella, seria la seva forma de ser.

Qualificant la seva felicitat del 1-10, la qualificaria amb un 8,5.

Les seves últimes amistats li han fallat i confiava molt en elles i era molt feliç.

De petita, reconeix que era falsa i rancorosa, tot i que ara per ara, segueix sent el segon.

Amb la parella, no és gelosa, però ploraria de tristesa per ella.

Els seus hobby són els esports, la música i la pintura.

Subjecte 4: dona, nascuda a l'any 1996.

Creus què ets dèbil psicològicament? No.

Creus què ets psicològicament estable? Si.

Has anat alguna vegada al psicòleg? Si. I això? Problemes personals.

Plores més de tristesa o d'alegria? D'alegria.

Podries descriure't psicològicament? Sóc amable, innocent, alegre i simpàtica.

La seva autoestima és alta i està contenta amb el seu físic.

El seu record més trist és de quan la seva mare li va deixar plantada el dia del seu aniversari. Li guarda rancor però malgrat això segueix en contacte amb ella. Això va passar l'any passat (2011).

El seu record més feliç és de quan va néixer la seva germana l'any 2005.

No té un prototip concret de noi.

La seva última relació sentimental va ser fa tres mesos i va acabar malament per par dels dos.

Respecte el que fa a la popularitat no la considera important.

Qualificant la seva felicitat del 1-10, la qualificaria amb un 7.

Li dóna molta importància als estudis i en un futur vol ser fisioterapeuta i vol tenir dos fills i estar casada.

Si hagués d'escollir entre la seva parella i els amics, escolliria els amics. I si hagués d'escollir entre el seu marit i la família, escolliria la seva família.

Considera l'amistat un aspecte molt important en la seva vida.

La seva millor amiga és menor que ella.

Els seus hobby són ballar i la música.

Es fixa més en el interior que en el exterior en un noi. Primer en l'interior.

No desitja canviar res d'ella i no creu en l'amor a primera vista.

Conclusions dels experiments:

Els subjectes 1,2,3 i 4 han coincidit en la seva alta autoestima físicament parlant.

Els 4 s'han obert i han confiat en nosaltres i han respòs a totes les nostres preguntes.

Els dos nois, també han coincidit en els seus pitjors records, la mort d'un ésser estimat.

Els 4 pensen que els estudis són importants i la seva felicitat és superior a 7 (en una escala 1-10).

Les dues noies coincideixen en què cap de les dues creuen en l'amor a primera vista.

Enquesta (100 persones)

1. Creus que ets dèbil psicològicament?

- 24 persones han dit que si

- 58 persones han dit que no

- 18 persones han dit que potser o no ho sap.

2. Creus que ets una persona psicològicament estable? Es a dir, que pots controlar les teves emocions?

- 53 persones han dit que si.

- 34 persones han dit que no.

- 13 persones han dit que potser o no ho sap.

3. Alguna vegada has anat al psicòleg?

- 42 persones han dit que si.

- 58 persones han dit que no.

4. Plores mes de tristesa o d'alegria?

- 47 persones han dit que de tristesa.

- 35 persones han dit d'alegria.

- 18 persones han dit mig mig

5. Creus que es veritat que riure allarga la vida?

- 56 persones han dit que si.

- 20 persones han dit que no.

- 24 persones han dit que potser si o no ho sap.

6. Penses que els sentiments poden causar una malaltia?

- 47 persones han dit que si.

- 36 persones han dit que no

- 17 persona ha dit que potser o que no ho sap.

7. T'has enamorat a primera vista?

- 27 persones han dit que si.

- 73 persones han dit que no.

Conclusions enquesta

Hem fet una mostra de 100 persones sobre una població total de 14.293 habitants (segons viquipèdia en l’any 2011).

La major part dels preguntats ens han dit que no són dèbil psicològicament i que sí que saben controlar la seves emocions, el que fa que la gent sigui forta i que en la majoria de casos les coses no lis afectin (en algunes coses, perquè a tots, poc o molt, ens poden arribar a afectar les coses). Quan els hem preguntat que si havien anat al psicòleg ens han respòs que no, però ha estat molt renyit tot el temps, així que podríem dir que quasi la meitat de la població va al psicòleg per motius personals.

Com pensàvem, la part de la població més alta plora de tristesa, el que no sabíem, és que hi havia tanta gent que plorés d’alegria.

Més tard, en la pregunta Creus que riure allarga la vida? Més de la meitat de la població ha dit que sí, i tenien raó, quan riem ens no ens sentim estressats, estem relaxats, ens sentim millor amb nosaltres mateixos, que millori la circulació sanguina, i això fa que ens fem major més tard. I en les malalties una poca part de la població, més o menys el cinquanta percent ha dit que sí, i aquesta era la resposta bona, ja que poden causar, i moltes.

I l’última pregunta sobre l’amor, si s’havien enamorat a primera vista, quasi tres quarts de la població han dit que no.